ALENTORN
Població
de 130 habitants (1996). Situada al peu de la muntanya de Sant Ermengol. a
la dreta del barranc d'Alentorn. S'hi arriba per la carretera d'Artesa a
Vilanova de Meià. Als
afores hi ha el pla de les Vídues, on resten sepultures excavades a la
roca. Dins una balma es troba I'ermita troglodítica de Sant Salvador,
visible des de la carretera. Alentorn
constituí municipi propi fins a la segona meitat del s. XIX, quan fou
agregat a Anya. Encara conserva I'aspecte de poble fortificat, amb els
seus portals, carrers porxats i casals antics. No es conserva el castell
d'Alentorn, només alguns vestigis d'un mur angular sobre el carrer del
Collet i unes voltes aprofitades com a cellers. L'església
parroquial de Sant Salvador és d'origen romànic i fou refeta el 1637. La
torre, de base quadrada, s'acaba el 1925. Com
a important manifestació folklòrica pròpia, hi havia "La
contradansa d'Alentorn", de ritme bastant lent i cadència senyorial. És
tradicional la producció de forques de fusta de Iledoner utilitzades per
a batre. Durant el temps que precedia la batuda, els forcaires d'Alentorn
n'anaven a vendre per tot el Principat, per Aragó i per Navarra.
. Actualment,
només resta un forcaire en actiu (Sr. Casimir Brescó) que, tot i estar
jubilat, vol mantenir aquesta tradició artesanal. En aquests darrers anys
ha contribuït a donar a conèixer el seu ofici. Text extret de la publicació Descobrim Artesa de Segre editada pel Consell Comarcal de la Noguera |
![]() |
![]() |
UEP D'EN XAVIER ARNÈS SOBRE EL POBLE D'ALENTORN