Població de 130 habitants (1996). Situada al peu de la muntanya de Sant Ermengol. a la dreta del barranc d'Alentorn. S'hi arriba per la carretera d'Artesa a Vilanova de Meià.

Als afores hi ha el pla de les Vídues, on resten sepultures excavades a la roca. Dins una balma es troba I'ermita troglodítica de Sant Salvador, visible des de la carretera.

Alentorn constituí municipi propi fins a la segona meitat del s. XIX, quan fou agregat a Anya. Encara conserva I'aspecte de poble fortificat, amb els seus portals, carrers porxats i casals antics. No es conserva el castell d'Alentorn, només alguns vestigis d'un mur angular sobre el carrer del Collet i unes voltes aprofitades com a cellers.

L'església parroquial de Sant Salvador és d'origen romànic i fou refeta el 1637. La torre, de base quadrada, s'acaba el 1925.

Com a important manifestació folklòrica pròpia, hi havia "La contradansa d'Alentorn", de ritme bastant lent i cadència senyorial.

És tradicional la producció de forques de fusta de Iledoner utilitzades per a batre. Durant el temps que precedia la batuda, els forcaires d'Alentorn n'anaven a vendre per tot el Principat, per Aragó i per Navarra.                                .

Actualment, només resta un forcaire en actiu (Sr. Casimir Brescó) que, tot i estar jubilat, vol mantenir aquesta tradició artesanal. En aquests darrers anys ha contribuït a donar a conèixer el seu ofici.

Text extret de la publicació Descobrim Artesa de Segre editada pel Consell Comarcal de la Noguera