ALENTORN

 

 

 

Població de 130 habitants (1996). Situada al peu de la muntanya de Sant Ermengol. a la dreta del barranc d'Alentorn. S'hi arriba per la carretera d'Artesa a Vilanova de Meià.

 

Als afores hi ha el pla de les Vídues, on resten sepultures excavades a la roca. Dins una balma es troba I'ermita troglodítica de Sant Salvador, visible des de la carretera.

 

Alentorn constituí municipi propi fins a la segona meitat del s. XIX, quan fou agregat a Anya. Encara conserva I'aspecte de poble fortificat, amb els seus portals, carrers porxats i casals antics. No es conserva el castell d'Alentorn, només alguns vestigis d'un mur angular sobre el carrer del Collet i unes voltes aprofitades com a cellers.

 

L'església parroquial de Sant Salvador és d'origen romànic i fou refeta el 1637. La torre, de base quadrada, s'acaba el 1925.

 

Com a important manifestació folklòrica pròpia, hi havia "La contradansa d'Alentorn", de ritme bastant lent i cadència senyorial.

 

És tradicional la producció de forques de fusta de Iledoner utilitzades per a batre. Durant el temps que precedia la batuda, els forcaires d'Alentorn n'anaven a vendre per tot el Principat, per Aragó i per Navarra.                                .

 

Actualment, només resta un forcaire en actiu (Sr. Casimir Brescó) que, tot i estar jubilat, vol mantenir aquesta tradició artesanal. En aquests darrers anys ha contribuït a donar a conèixer el seu ofici.

 

Text extret de la publicació Descobrim Artesa de Segre editada pel Consell Comarcal de la Noguera

 

 

UEP D'EN XAVIER ARNÈS SOBRE EL POBLE D'ALENTORN

ALENTORN SEGONS MADOZ