CAL FUSTER DE L'OLIVA

MONTMAGASTRE

enrere

     
 

 

 
 

 

 
 

Cal Fuster és una masia que esta en un estat força ruinós, situada en el terme de Montmagastre a les coordenades UTM x=346974 y=4647010.

Conjunt format per l'habitatge (casa principal) que es complementa, adosat en la mateixa construcció, amb un celler i una capella. En una construcció separada s'hi troba un cobert, en forma de pleta, per al reguard del bestiar i les eines.

 

 
 

Des de la distància s'aprecia un bell mas amb diversos mòduls. Sembla que no fa gaire temps encara hi vivia el propietari, per les informacions que ens arriben, un home d'avançada edat.

 

 
 

A mesura que ens acostem es comencen a apreciar les destrosses que ha patit aquesta masia.

 

 
 

En aquesta imatge és evident l'avançat estat de deteriorament de l'edifici amb l'esfondrament de la part central de la teulada de la construcció principal.

 

 
 

La construcció, en el seu orígen, havia de tenir una magnífica esplendorositat. Al primer pis de la façana principal s'hi observen tres arcades dovellades, les quals, originariament deurien ser les entrades de llum d'un espai obert a la vall, que posteriorment van ser tapiades deixant-hi petites obertures amb forma de finestra. Tant a la façana com a la paret orientada a ponent, s'hi observen uns pesats contraforts, producte d'un reforçament de la paret. Possiblement en el mateix moment en que es van fer els tapiats de portes i balconades.

 

 
 

A l'esquerra de la porta d'accés a la casa hi trobem aquesta llinda al damunt d'una porta tapiada. Aquesta llinda porta inscrit el símbol de Jesucrist i la data 1787. Aquest tipus de gravats són freqüents a la comarca i corresponen a l'època en que l'Abadia de Montserrat posseia la meitat del senyoriu d'Artesa de Segre i la juridicció eclesiàstica i de les ànimes, moments amb un cert reforçament de l'espiritualitat.

 

 
 

La porta tapiada coronada per la llinda. Es fa difícil afirmar que aquesta llinda sigui originària de la casa, ja que com veurem, la porta principal d'accès s'ajusta a la forma habitual de les entrades a les masies d'aquesta zona, no essent aquest el cas.

 

 
 

Porta d'accés a la casa. Aquesta porta, històricament ha estat força modificada. A la paret encara es veuen les impostes en les que sustentàven les dovelles de la porta original, de mig punt, que tradicionalment i pertanyents a barroc trobem en esglésies i caserals de la contrada. La substitució de l'arc original es va fer amb 4 carreus a banda i banda que sustenten un única peça treballada amb forma d'arc en la que s'hi han dibuixat unes separacions que simulen el dovellat i, com si es tractés d'una inscripció a la dovella clau, s'hi ha gravat la data del 1873, probablement l'any d'aquesta reconstrucció.

 

 
 

Part duperior de l'arc amb la inscripció de l'any.

 

 
 

Capella de Sant Josep. Aquesta capella catalogada per Josep M. Gavin l'any 1973 amb el número Nog. 74. en el seu Inventari d'Esglésies (Volum 12, la Noguera).

La façana d'aquesta esglesiola guardava una gran similitud a la que actualment podem veure a Polig (Baronia de Rialb), tant pel campanaret com per la finestra situada al damunt de la porta.

La porta era de mig arc dovellat muntat sobre grans carreus, el campanar de pedra (dues columnes i un travesser) i la finestra estava formada per dues peces de pedra rectangulars, simètriques amb una mitja lluna, les quals, al ser juntades formaven un finestra de perfil quadrat amb un orifici circular al centre. La teulada, de teules, vessava a dues aigües.

Avui de la façana sols queda una de les dues fulles de la porta i el sostre és a punt d'esfondrar-se.

 

 
 

Donades les condicions del sostre és molt arriscat entrar al petit recinte. Des de l'exterior es poden veure diverses inscripcions. La fotografia mostra la més destacada, situada a l'emmarcat que acollia, presumiblement,la imatge del sant, al damunt de l'altar. S'hi llegeix COLUMNA (un dibuix) MUNICIONES.

Aquesta inscripció fa referència a una columna de soldats durant la guerra civil. El traç de les lletres i les línies dibuixades per emmarcar-les, ens recorden altres inscripcions d'aquest moment de la història.

El dibuix central és l'emblema de l'artilleria. Pascual Marzal en el seu llibre Vides de soldats (pàg. 44) ens diu: "En la tradició militar, la bomba o granada s'havia convertit en l'emblema de l'arma d'artilleria. El model amb anells concèntrics va ser creat a la II República". Això ens confirma que el dibuix correspon a l'exèrcit republicà que molt probablement restà a la masia per defensar el territori.

Del llibre La Guerra Civil a Artesa de Segre i Comarca, extreiem aquest dos fragments que fan referència al final de la guerra a Montmagastre:

Miquel Regué i Gili, en el capítol que porta per nom "Històries de la Guerra, 10 relats verídics", al relat titolat "El tret fatal", ens porta la història del moment ocorregut el 1 de gener del 1939, en plena ofensiva dels nacionals, quan la Martiniana, de Cal Reig de Montmagastre, estava alimentant al seu fill petit, de sobte va sentir trets de fusell que venien de fora. Una d'aquestes bales disparada per un soldat "moro" del bàndol feixista, va entrar per la finestra de la cuina i va impactar sobre el cos de la dona. La mort la sorprengué als 28 anys, deixant orfes dos nens, de 2 anys i 8 mesos, respectivament.

L'altra referència ens la dóna en Ferràn Sànchez i Agustí en el capítol "XI cos de l'exèrcit republicà a Artesa, abril 1938 - gener 1939" en la cronologia que ens relaciona de l'ofensiva final. El dia 31 de gener del 1938, el dia abans de la mort de la Martiniana de cal Reig, prop de Montmagastre hi hagué un xoc brutal saldat amb 400 republicans presoners i més de 200 morts.

Era el final de la guerra i eren els darrers reductes republicans. L'encarnissament va ser d'allò més cruel. El 4 de gener del 1939 queia Artesa de Segre i el 10 de febrer Catalunya era ocupada per l'exèrcit del general Franco.

 

 
 

Nota d'agraiment:

El meu reconeixament pel Sr. Ramon Bernaus Isanta, de Ponts, bomber a qui em suposo que vaig fer patir una mica degut a que amb el precedent dels focs indiscriminats d'aquests darrers dies per la zona, al veure un cotxe, com ell va dir, tipus turisme, amb matrícula de Barcelona, corrent amunt i avall per les pistes de Montmagastre, ara vinc i ara me'n torno, ara pujo i ara baixo, un diumenge al mig dia, va causar una certa alarma a ell i als seus companys del cos de bombers de Ponts, que pel que sembla estaven mobilitzats per aturar-me. La qual cosa em certifica que aquesta feina de recórrer pistes i camins a la recerca de vestigis de la nostra història no deu ser gaire normal.

Un cop aclarides les intencions, el Sr. Bernaus em va guiar i acompanyar per la zona amb el seu 4x4 als llocs on el meu cotxe de carretera tenia dificultats per arribar-hi, a més de descobrir-me llocs i anècdotes d'aquesta part del territori. Gràcies Sr. Bernaus, la trobada va ser força enriquidora. Estarem en contacte.

 

 
 

Fotografies © Ramon I. Canyelles, realitzades el 19.07.2009

 
  Text © Ramon I. Canyelles, redactat i penjat el 22.07.2009  

enrere